dilluns, 26 de novembre del 2007

Plan Estratégico para la Plata

La Plata, capital de la província de Buenos Aires, vol aconseguir ser la Capital del Coneixement, per aconseguir aquest objectiu es presenta aquest document, el Plan Estratègico para la Plata, tot demostrant que es tracta d’un procés col·lectiu. Es va presentar un document explicant les línies estratègiques per al desenvolupament de la ciutat amb el treball conjunt del servei públic, privat i els ciutadans.

Es creen les 9 línies estratègiques següents:

La Plata, Ciutat i Regió oberta al món.
La Plata, Capital porta del Mercosur.
La Plata, capital Ambiental del Sud.
La Plata, Capital del Coneixement.
La Plata, Ciutat Educadora i Saludable.
La Plata, Ciutat Solidària.
La Plata, Ciutat Integrada.
La Plata, Municipi participatiu i descentralitzat.
La Plata, Escenari d’igualtat d’oportunitats per a tots els seus habitants.

Per arribar a crear aquestes línies es varen dur a terme un gran nombre de tallers participatius d’on en varen sortir les accions a dur a terme.

És per aquesta raó que el que he trobat més interessant del Pla, és d’insistència que es fa durant tot ell de la participació ciutadana. Així és com ens mostra que tot el procés, és un treball conjunt de tots els agents.
Per altra banda també és molt important tenir en compte que no es tracta de començar de zero, ja que aquesta ciutat i regió ja havia realitzat molt programes, plans i projectes, els quals es varen tenir molt en compte a l’hora de realitzar el Pla que estem estudiant. Està molt bé que s’hagin tingut en compte aquests per al nou Pla.
Com a punt a favor ens trobem amb els autors del Pla conscients de la necessitat de donar-lo a conèixer a través d’accions concretes, com de canals d’informació i difusió. Com a altre aspecte interessant la participació de qualsevol entitat, agrupació, persona...és lliure, és a dir, es pot entrar o sortir del Pla sense que això impliqui cap problema per al mateix.

Per contra el Pla el desenvolupen molts agents i hi participen molts dels habitants, per tant caldrà una perfecta coordinació per a estar ben organitzats i aconseguir els objectius.
També es duen a terme molts tallers i accions, aquests són complicats de coordinar i de fer-ne un seguiment.
S’hi troba a faltar una mica d’organització o més aviat exactitud en les accions i en la forma d’avaluar-les, així com tampoc no explica cap conclusió o resultat de cap acció concreta.

En últim lloc definiria el Pla com a participatiu, sostenible i educacional


dijous, 25 d’octubre del 2007

Les 10 ciutats on m'agradaria anar

  • Delhi
  • Bangkok
  • Lhasa
  • Oslo
  • Rio de Janeiro
  • Managua
  • Tokio
  • Reykjavik
  • Maputo
  • Nairobi

Tot i això, m'agradaria precisar que les ciutats no són els objectius dels meus viatges

Resum dels clusters turístics



En primer lloc, considero els clusters com una manera de segmentar el mercat turístic per a poder-hi treballar amb el coneixent del mercat. Així aplicariem mesures i polítiques adequades i sabriem que és el que s’espera per part del turista.

Un cop llegits tots els articles dona la sensació que es delimiten a un mercat concret, ja que és molt complicat definir uns clusters generals que es puguin aplicar a nivell mundial. Ens mostren dons, una segmentació del mercat, que es pot aplicar en el context en el que s’estudia, això, és molt útil alhora d’aplicar polítiques de planificació concretes en la situació. Per exemple, alhora d’estudiar una regió o població per a aplicar-hi alguna mesura, s’haurà d’estudiar com ens mostren els estudis; pero no ho definiria com a clusters per aplicar-ho a nivell mundial.

Cal tenir en compte l’estudi de Cohen, el qual es basa en 4 grans clusters ( turisme de masses organitzat, turisme independent de masses, l’explorador i el rodamón), aquests segmenten el mercat, uns grups massa grans, aptes per a polítiques turístiques de gran alçada; tot i això són una base molt sòlida per a tots els estudis posteriors que es facin en aquesta direcció.

Així dons al veure totes aquestes diferències entres els articles i les finalitats de cadascun, així com les diferents metodologies per a fer els estudis, agafaré l’estudi de Yannakis i Gibson ja que és l’únic aplicable a nivell global. Es tracta de segmentar en aquests 15 rols:

· Turista de sol i platja.
· Turista de nit; tot aquell que la seva principal motivació és conèixer la vida nocturna del destí i relacionar-se amb gent de l’altre sexe.
· Antropologista; interessat en conèixer la població local, la gastronomia i la llengua del territori.
· Turista de masses organitzat; consumidors de paquets turístics.
· Turista d’aventura; consumidor d’esports d’aventura i d’alt risc.
· Explorador; li agrada explorar nous territoris i l’aventura que això comporta. Dins d’aquest hi inclouria l’arqueologista.
· Turista de luxe; consumidors de resorts de luxe, de clubs de nit i relacionar-se amb celebritats. També el turisme de classe alta hi seria inclós.
· Turista espiritual; per a conèixer-se a ell mateix i el sentit de la vida.
· Turista de masses independent; visita atraccions turístiques individualment, per lliure.
· Turista rodamòn; que es deixa portar d’un lloc a l’altre.
· Turista de relax; s’evadeix de la rutina en llocs tranquils i relaxants.
· Turista esportiu
· Turista d’estudis; viatja per ampliar coneixements, fer cursos, conferències, etc.


Aquests són els clusters que es presenten i que em semblen més extrapolables. Tot i això hi ha algun canvi, ja que dos d’ells el he adherit a altres perque no crec que es puguin considerar com un cluster en si, per el seu nombre.
A part d’aixó hi ha altres articles que et diferencia els clusters segons altres criteris com:

Depenent de la motivació del viatge:
- Shirly Valentine, La seva motivació era trobar l’amor, una experiència romántica.
- Lord Byrontype, que els considerariem els turistes de segona residencia, sempre i quan tinguin bona relació amb la població local. Aquest rol crec que és molt important en el mercat turístic.

En el cas de sol i platja trobo interessant mencionar els segments de :
- Developer tourist: forasters que compren un terreny i hi instal·lacions per ús turístic, sovint l’empresari retorna al seu país d’orígen
- Condo-tourist: juvilats forasters d’un país benestant, es retiren i compren o lloguen una propietat per viure-hi durant llargs períodes de temps, aquest tipus de turisme també és molt important per a tenir en compte.

Depenent d’on es busca la informació: aquesta diferenciació la trobo interessant alhora de destinar uns recursos o altres al marketing, a que ens separa el mercat en planificadors i exploradors.
Dins el turisme cultural, hi ha una diferenciació molt interessant en la que ens afegeix els hereus: Aquells visitants que se senten hereus de la història mostrada en l’element de visita, i per això creuen que és important visitar aquests nodes.
Dins de la natura molt important incloure el rol del turista de Natura: El motiu principal és experimentar la natura i visitar els atractius naturals
En últim lloc trobo interessant diferencia el turisme segons grups socio-demografics, en algunes politiques concretes.

Així dons aquesta seria la meva llista de clusters un cop llegits tots els articles, ho he fet així a la meva manera a que trovaba molta diferencia alhora de segmentar el mercat, ja que es pot fer desde molts punts de vista. Cadascuna útil en la seva situació, pero segons el meu criteri no son extrapolables a nivell mundial. Per tant agafant la base de l’article de Yannnakis i Gibson i afegint-hi nous clusters d’altres articles aconseguiriem una llista mes real.

dimarts, 16 d’octubre del 2007

Resum de l'article: Roles Tourism Play

El text “Roles Tourist Play: An Australian Prespective” publicat a l’Annals of Tourism Research presenta com a objectiu principal comprovar si l’estudi fet per Yannakis i Gibson seria aplicable a Austràlia, per a saber si aquesta metodologia és extrapolable a tot el món, o per si el contrari s’hauria de perfilar, ja que l’estudi va ser creat 15 anys enrere.

Com antecedent també caldria citar l’estudi fet amb la mateixa intenció a Grècia, en el que es van revelar petits canvi pel que fa a la diferència cultural i en relació al sexe.

El primer article citat en el text és d’en Cohen de l’any 1972, el qual es basava en la “novelty” (novetat) i la familiaritat, en relació a l’organització de viatges. En aquest en distingeix Quatre tipus: el turisme independent de massa, el turisme organitzat de massa, l’explorador i el “difter”.

El problema d’aquest estudi és que no té fonaments empírics, sinó que es basava en conclusions pròpies sense cap base demostrable.

L’any 1979, Pearce, va intentar fer un estudi per superar les limitacions de l’estudi de Cohen, en el qual va desenvolupar 15 rols turístics, agrupats posteriorment en 5 clusters. Finalment Gibson, va disenyar una escala per determinar empíricament com s’inclouen els turistes dins aquests 15 rols:

Turista de sol i platja.
Turista de nit; tot aquell que la seva principal motivació és conèixer la vida nocturna del destí i relacionar-se amb gent de l’altre sexe.
Antropologista; interessat en conèixer la població local, la gastronomia i la llengua del territori.
Arquiologista
Turista de masses organitzat; consumidors de paquets turístics.
Turista d’aventura; consumidor d’esports d’aventura i d’alt risc.
Explorador; li agrada explorar nous territoris i l’aventura que això comporta.
Turista de luxe; consumidors de resorts de luxe, de clubs de nit i relacionar-se amb celebritats.
Turista espiritual; per a conèixer-se a ell mateix i el sentit de la vida.
Turista de masses independent; visita atraccions turístiques individualment, per lliure.
Turista de classe alta; viatja en primera classe, dorm als millor hotels i menja als millors restaurants.
Turista trotamundos; que es deixa portar d’un lloc a l’altre.
Turista de relax; s’evadeix de la rutina en llocs tranquils i relaxants.
Turista esportiu
Turista d’estudis; viatja per ampliar coneixements, fer cursos, conferències, etc.

La idea principal en la que es basa l’estudi, és que la població representa un rol determinat en funció de l’equilibri òptim entre tres funcions, els quals són;
La familiaritat-estranyesa, estimulació-tranquilitat, estructura-independència.
En ordre que aquesta metodologia prengui major importancia en el món de l’estudi dels rols, cal comprovar si la mateixa es pot aplicar a diversos països ( finalitat dels estudis).
Diversos estudis posteriors assenyalen que aquesta metodologia és la més fiable.

L’estudi realitzat a Austràlia és una rèplica de l’estudi de Yannakis i Gibson, que es basa en 26 preguntes amb una puntuació de l’1 al 5. La mostra es va fer a Sydney on es representaven 207 persones enquestades, on la mitjana d’edat era de 40-44 anys i el 61% eren homes i el 29% dones.

La conclusió dels autors és que aquesta metodologia seria totalment operativa en el context Austràlia, ja que els percentatges que coincidència en els tres factors de l’estudi es mantenen amb el 77% més o menys. Es percep una diferència entre les dades dels dos sexes en els diferents processos de socialització.
Els autors proposen una sèrie de línees d’investigació per tal de millorar la metodologia. Una de les millores que proposen és reformular el turisme de sol i platja ja que Austràlia, posseeix una població que està molt conscienciada amb els efectes negatius del sol.
També proposen un estudi per mirar si han aparegut nous rols turístics des de l’estudi de Yannakis i Gibson.

En últim lloc, creuen que s’hauria d’aprofundir en la psicologia del turista i en la seva experiència individual ja que entenen que la definició dels rols del turista requereix una investigació per les diferents disciplines (tan antropològiques com psicològiques).

dijous, 11 d’octubre del 2007