Resum de l'article: Roles Tourism Play

El text “Roles Tourist Play: An Australian Prespective” publicat a l’Annals of Tourism Research presenta com a objectiu principal comprovar si l’estudi fet per Yannakis i Gibson seria aplicable a Austràlia, per a saber si aquesta metodologia és extrapolable a tot el món, o per si el contrari s’hauria de perfilar, ja que l’estudi va ser creat 15 anys enrere.

Com antecedent també caldria citar l’estudi fet amb la mateixa intenció a Grècia, en el que es van revelar petits canvi pel que fa a la diferència cultural i en relació al sexe.

El primer article citat en el text és d’en Cohen de l’any 1972, el qual es basava en la “novelty” (novetat) i la familiaritat, en relació a l’organització de viatges. En aquest en distingeix Quatre tipus: el turisme independent de massa, el turisme organitzat de massa, l’explorador i el “difter”.

El problema d’aquest estudi és que no té fonaments empírics, sinó que es basava en conclusions pròpies sense cap base demostrable.

L’any 1979, Pearce, va intentar fer un estudi per superar les limitacions de l’estudi de Cohen, en el qual va desenvolupar 15 rols turístics, agrupats posteriorment en 5 clusters. Finalment Gibson, va disenyar una escala per determinar empíricament com s’inclouen els turistes dins aquests 15 rols:

Turista de sol i platja.
Turista de nit; tot aquell que la seva principal motivació és conèixer la vida nocturna del destí i relacionar-se amb gent de l’altre sexe.
Antropologista; interessat en conèixer la població local, la gastronomia i la llengua del territori.
Arquiologista
Turista de masses organitzat; consumidors de paquets turístics.
Turista d’aventura; consumidor d’esports d’aventura i d’alt risc.
Explorador; li agrada explorar nous territoris i l’aventura que això comporta.
Turista de luxe; consumidors de resorts de luxe, de clubs de nit i relacionar-se amb celebritats.
Turista espiritual; per a conèixer-se a ell mateix i el sentit de la vida.
Turista de masses independent; visita atraccions turístiques individualment, per lliure.
Turista de classe alta; viatja en primera classe, dorm als millor hotels i menja als millors restaurants.
Turista trotamundos; que es deixa portar d’un lloc a l’altre.
Turista de relax; s’evadeix de la rutina en llocs tranquils i relaxants.
Turista esportiu
Turista d’estudis; viatja per ampliar coneixements, fer cursos, conferències, etc.

La idea principal en la que es basa l’estudi, és que la població representa un rol determinat en funció de l’equilibri òptim entre tres funcions, els quals són;
La familiaritat-estranyesa, estimulació-tranquilitat, estructura-independència.
En ordre que aquesta metodologia prengui major importancia en el món de l’estudi dels rols, cal comprovar si la mateixa es pot aplicar a diversos països ( finalitat dels estudis).
Diversos estudis posteriors assenyalen que aquesta metodologia és la més fiable.

L’estudi realitzat a Austràlia és una rèplica de l’estudi de Yannakis i Gibson, que es basa en 26 preguntes amb una puntuació de l’1 al 5. La mostra es va fer a Sydney on es representaven 207 persones enquestades, on la mitjana d’edat era de 40-44 anys i el 61% eren homes i el 29% dones.

La conclusió dels autors és que aquesta metodologia seria totalment operativa en el context Austràlia, ja que els percentatges que coincidència en els tres factors de l’estudi es mantenen amb el 77% més o menys. Es percep una diferència entre les dades dels dos sexes en els diferents processos de socialització.
Els autors proposen una sèrie de línees d’investigació per tal de millorar la metodologia. Una de les millores que proposen és reformular el turisme de sol i platja ja que Austràlia, posseeix una població que està molt conscienciada amb els efectes negatius del sol.
També proposen un estudi per mirar si han aparegut nous rols turístics des de l’estudi de Yannakis i Gibson.

En últim lloc, creuen que s’hauria d’aprofundir en la psicologia del turista i en la seva experiència individual ja que entenen que la definició dels rols del turista requereix una investigació per les diferents disciplines (tan antropològiques com psicològiques).